Paraules/ palabras

Quan la vida es torna capvespre
ombrívol crepuscle d'absències
el plor alimenta la terra que trepitges
saps que a l'altra banda de la mar

Algú prendrà les teves llàgrimes
i armarà paraules i cançons
que s'asserenin la teva ànima dolguda
per infondre alguna esperança

No hi ha passatges secrets
que alleugen el dol de la pèrdua
però hi ha ponts que vadean

la trista lluna que sempre desarma
el teu cor que pregunta
si passarà aquest riu de solitud

Cuando la vida se vuelve atardecer
sombrío crepúsculo de ausencias
el llanto alimenta la tierra que pisas
sabes que al otro lado del mar

Alguien tomará tus lágrimas
y armará palabras y canciones
que serenen tu alma doliente
para infundir alguna esperanza

No hay pasajes secretos
que alivien el duelo de la pérdida
pero hay puentes que vadean

la triste luna que siempre desarma
tu corazón que pregunta
si pasará este río de soledad